Αrmonía hecha mármol

A Soúnion no s’acaba el món, però ho sembla.
Harmonia feta marbre, i el mar
als peus, que para una catifa al temple.
La llum inunda les columnes
i el blau del cel és un llençol de seda
que embolcalla l’indret.
El vent respecta l’únic arbre
rostit, posat a prova i ferm. (...)
No hi ha remors, però hi ha presència.
(...)
Montserrat Gallart: Arquetip